Arxius

  • Dispositivos móviles en el aula. Prácticas con smartphones y tabletas en educación
    No 6 (2023)

    L'ús dels dispositius mòbils impregna la nostra vida quotidiana. Des de l'aparició del telèfon mòbil fins als actuals smartphones i tauletes, la seva influència en el nostre dia a dia ha augmentat de manera exponencial. En l'àmbit educatiu, l'ús dels dispositius mòbils és extens i es pot observar en diferents àmbits i contextos. En l'àmbit audiovisual, no obstant això, encara no es valora com caldria la seva acceptació com a eina vàlida de creació o per a processos propis de l'àmbit audiovisual. En els estudis es valoren altres models de càmeres o programari professionals, per exemple, obviant les opcions que els actuals telèfons intel·ligents s'ofereixen en l'àmbit professional i, més important, educatiu. Partint de la idea que la indústria ja ha integrat aquests dispositius en els seus processos, els estudis recollits en aquest número qüestionen si s'està produint la integració d'aquestes eines en l'entorn educatiu, i quines estratègies, pràctiques i usos fan possible la seva integració en els currículums educatius.

    Disponible a RACO (castellà i anglès)

  • Escolta, crea, connecta. Sobre el so en l'educació.
    No 5 (2022)

    De tots els sentits, a través dels quals interactuem amb l'entorn, l'oïda és una de les menys explorades de manera conscient a la societat actual, mentre preval la cultura visual; de manera que la majoria dels estímuls que rebem és a través del sentit de la vista. Tot i això, l'educació musical posa el focus en la importància de l'escolta i l'educació sonora, com a base no només dels processos d'ensenyament-aprenentatge en la pedagogia musical, que també; sinó en els processos comunicatius de què depèn qualsevol progrés educatiu i d'aprenentatge en societat.

  • Quin silenci? Presència i sentit
    No 4 (2021)

    El silenci és un fenomen complex. La seva ambigüitat –o polisèmia, segons com es miri– i la seva forta dependència del context que el produeix provoca que el silenci sigui una matèria comunicativa difícil d’analitzar, entendre i explicar. Un silenci concret no es repeteix mai, ni tan sols si és un silenci audiovisual, planificat i configurat en un producte audiovisual fixat, el qual sí que es reproduïble diverses vegades: els silencis són únics per a cada moment present. Com afirma la lingüista Michal Ephratt, investigadora constant del silenci, el silenci és difícil de definir, però fàcil de reconèixer. Per totes aquestes traves i obstacles, dificultats afegides en la seva concepció, les mencions al silenci en articles científics es poden comptar amb els dits, la literatura acadèmica envers el silenci com a objecte d’estudi és molt escassa o, quan n’hi ha, és molt especialitzada o molt reduïda a un àmbit de coneixement o disciplina extremadament acotat (tant que a vegades ja s’allunya considerablement del silenci com a fenomen psicoacústic).

    En els darrers quinze o vint anys s’ha pogut observar un tímid canvi de tendència en l’acadèmia on, a part de més aportacions i consideracions sobre el fenomen que tractem, també s’hi ha observat més obertura de mires, la inclusió de perspectives més transversals i l’abordatge de nous camps de coneixement en els quals, evidentment, igualment hi pot tenir cabuda l’anàlisi i la teorització sobre el silenci, des d’àmbits com l’audiovisual, la persuasió, la psicologia, fins a terrenys com la gestió de recursos humans o la pedagogia.

    En aquesta línia, si alguna idea es pot extreure d’aquesta proposta de monogràfic és transversalitat i diversitat. L’organització d’aquest número abrasa temes ben dispars com la fotografia o la vida quotidiana durant la pandèmia, el cinema i la ciència, i indirectament mostra com el silenci, com a substrat cultural de la Humanitat, es troba a tot arreu, d’alguna manera com un fenomen omnipresent que tan sols cal escoltar o atendre. El silenci és dins nostre. Així ho referenciava el filòsof Michele Federico Sciacca: res de mi està lluny de mi en l’instant del silenci. I aquesta necessitat d’escoltar-nos i, fins i tot, d’entendre el silenci s’ha fomentat, moltes vegades inconscientment, en temps de reclusió i incertesa i al mateix temps des de diversos mitjans i medis, fins i tot, no audiovisuals.

  • 'Press start' So i música als videojocs
    No 3 (2020)

    Els estudis sobre l'audiovisual s'han anat consolidant al llarg de les darreres dècades i es pot afirmar que en aquest temps s'han fet el seu merescut lloc a la musicologia acadèmica. Malgrat això, dins dels estudis audiovisuals, els videojocs segueixen sent avui en dia un dels temes menys tractats, en part pels reptes i dificultats metodològiques que comporta el seu estudi.

    Per aquest motiu, plantegem aquest tercer número de la revista des de la necessitat de posar en valor i donar reconeixement als estudis sobre la música, so i silenci als videojocs. El títol d'aquest monogràfic, 'Press Start', a més d'una clara referència a la pantalla d'espera dels jocs, pretén ser una metàfora d'allò que s'espera de la disciplina al país. Per primera vegada a Espanya trobem una publicació monogràfica que tracta la temàtica de la música als videojocs de forma exclussiva, amb rigor acadèmic, i que proporcionarà noves perspectives tant pel lector aficionat com per l'investigador que cerqui aprofundir en el tema.

  • Noves escoltes, noves narratives
    No 2 (2019)

    El Número 2 del Journal of Sound, Silence, Image and Technology (JoSSIT) centra el seu focus d'interès en les noves formes d'escolta i en les noves narratives sorgides de la mediació tecnològica, tant pel que fa a l’ús i la recepció musical com a les noves formes d’abordar la seva anàlisi des de l’acadèmia. Partint  d’aquesta perspectiva, el present recull ofereix una mirada des de la qual la teoria del so i la música en l’audiovisual entra en contacte amb les emergents teories sobre el discurs sonor i la producció en el pop, alhora que connecta les nocions d’escolta mediada tecnològicament amb tesis i models analítics propis de l’etnomusicologia.

    A “Symphony of Noises: Revisiting Oskar Sala’s ‘Geräuschmontage’ for Alfred Hitchcock’s ‘The Birds’ (1963)”, Julin Lee presenta una interessant anàlisi al voltant d’aquesta banda sonora tan poc convencional i ho fa valent-se d’un aparell teòric on els sound studies i les teories sobre el paper del so i la música cinematogràfica es mesclen amb conceptes sobre organologia del sintetitzador i amb l’ús de sonogrames.

    Silvia Segura, per la seva part, ens presenta una reflexió sobre la nostàlgia i el so del pop dels anys vuitanta en un interessant article des d’on recull les més recents teories sobre el discurs sonor de la música popular i les eines de producció sonora.  Amb el títol “Nostalgia ON: Sonidos evocadores del 'Zeitgeist' de los ochenta”, l’autora elabora un marc teòric que s'inicia amb la reflexió sobre la composició sonora del pop, passant per consideracions sobre mediació tecnològica i situant-se finalment a l'entorn de la construcció del ‘so retro’. 

    “Jamming Giant Women: Narration through Song in Steven Universe” d’Andrea Meseguer i Margarita Fernández de Sevilla, analitza les diferents funcions que exerceixen les cançons en el desenvolupament narratiu a Steven Universe, una sèrie de televisió de dibuixos animats creada per Rebecca Sugar.

    Guylaine Gueraud-Pinet se centra en la integració de música preexistent en programes de no ficció a la televisió francesa. El seu article presenta un enfocament informatiu i comunicatiu i una perspectiva creuada entre l’economia socioeconòmica i la semiòtica per tal de reflexionar sobre les relacions entre música i medi televisiu.

    A “Musical travelling: Escolta musical mediada al transport públic” Marc Mariner ens proposa una fusió de perspectives entre l’etnomusicologia i els sound studies des de la qual abordar el tema de la generació simbòlica d’espais privats al transport públic per mitjà dels dispositius d’escolta individualitzada.

    Finalment, Ana Sedeño reflexiona sobre una modalitat mediàtica de recent consolidació a la xarxa: l'àlbum visual, analitzant-lo com a recurs que permet als artistes i bandes crear conceptes oberts i narratives laxes, en el que ella defineix com parafonografíes, metanarratives i storyworlds al voltant de les quals els artistes ens mostren les seves propostes artístiques.

    Es tracta, per tant, d’un número amb una certa orientació multidisciplinària que respon a una necessitat imperant del nostre present acadèmic: solidificar lligams els entre perspectives, enfocaments i metodologies que –­provinents d’àmbits diferents­– resulten absolutament complementaries per a aquestes noves aproximacions al fet musical en el vast panorama de l’audiovisual.

    Esperem que el gaudiu,

    El Comitè Editorial

  • Trànsits sonors
    No 1 (2018)

    L'edició es proposa reflexionar sobre els moments de trànsit a l’audiovisual. És en aquest moment clau de transformació, on allò nou no acaba de trobar la seva forma i allò vell ja no s’adequa a l’expectativa social, que els llenguatges sonors i visuals es renoven i els experiments revelen noves vies d’expressió. Durant aquests trànsits es produeixen canvis en l’economia del mitjà, en la tecnologia, en la seva implantació, en els modes de representació i en l’imaginari, en la producció audiovisual, en les audiències i la seva forma de recepció, en les estructures narratives, en la teorització dels fenòmens audiovisuals i en l’estètica dels mateixos.

     A cada moment de trànsit es revela necessària una perspectiva interdisciplinària que permeti comprendre l’abast de la transformació; a la vegada que és suggerent el fet de poder observar junts, en una constel·lació, tots aquests moments de canvi. És por això que ens proposem atendre aquests processos de transformació del llenguatge audiovisual en diferents instants de la història, amb especial èmfasis a la seva dimensió sonora.