Journal of Sound, Silence, Image and Technology http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit <p>La relació so-imatge és el nucli de Journal of Sound, Silence, Image and Technology (JoSSIT). L’interès de JoSSIT és, doncs, pel so, la música i el silenci, les seves propietats i característiques ontològiques en relació a un fenomen comunicatiu i la seva inserció tècnica, narrativa, comunicativa i social en un producte audiovisual.</p> <p>&nbsp;</p> ca-ES <p>Tots els articles i continguts publicats al Journal of Sound, Silence, Image and Technology (JoSSIT) disposen d’un llicència de&nbsp;<a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca">Reconeixement 4.0&nbsp;Internacional</a> de Creative Commons, la qual es pot consultar a&nbsp;<a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca">https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</a>. Amb aquesta llicència, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de JoSSIT sempre que se'n citi la font de procedència (<em>JoSSIT</em>) i l'autoria de l'article.</p> <p>Per altra banda, els autors són els únics responsables d’obtenir els permisos necessaris de les imatges que utilitzin en els seus treballs i que tinguin drets d’autors.</p> <p>Per a qualsevol altre utilització o permís no previst caldrà adreçar-se a la revista mitjançant el seu correu electrònic: <a href="mailto:jossit@tecnocampus.cat">jossit@tecnocampus.cat</a> &nbsp;</p> <p>En el moment de realitzar l’enviament de l’article, si l’autor no indica el contrari, es donen per acceptades la política de confidencialitat i l’avís legal de JoSSIT.</p> <p>Al realitzar l’enviament, l'autor assumeix i declara que és l’autor original de l’obra i que compta amb els permisos necessaris, al mateix temps que accepta que no està cometent cap acció il·legal amb la tramitació de la seva obra. L’editor, director i membres de l’organització de JoSSIT queden exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat derivada de l’obra dipositada que vulneri qualsevol tipus de drets de tercers.</p> dtorras@tecnocampus.cat (Daniel Torras i Segura) jossit@tecnocampus.cat (Suport tècnic) dj, 20 des 2018 12:54:05 +0000 OJS 3.1.1.0 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 Número sencer JoSSIT 1 http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/9 Daniel Torras i Segura; Jordi Roquer González ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/9 dv, 21 des 2018 08:07:33 +0000 Una ópera de cine http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/2 <p>El segle XX ha assistit a un procés sociològic i estètic en què un nou invent com el cinema es va convertir en una ferma proposta d'art absolut. No va ser fins a la irrupció creativa de la segona onada d'avantguardes a la dècada de 1920 quan es va començar a generar una revisió de la importància i transcendència estètica del cinema. Pocs gèneres creatius van ser impermeables a la seva influència. L'òpera va ser i és un d'ells. Aquesta investigació reflexiona sobre com una òpera, Charlot de Bacarisse i Gómez de la Serna, va considerar per primer cop el material cinematogràfic com un objecte estèticament vàlid permetent&nbsp; considerar el cinema com un esdeveniment transcendent dins dels paràmetres de la gran cultura europea. El 1932, fruït de la comunió estètica entre Ramón Gómez de la Serna i Salvador Bacarisse, va sorgir una òpera a la que no tan sols el seu aspecte argumental era cinematogràfic, sinó que fins i tot la seva dramatúrgia implicava projeccions d'escenes com a factor essencial. Emmarcada en el trànsit del cinema mut al sonor, l'òpera Charlot és una obra d'una importància essencial si pretenem traçar una línia d'investigació completa entre la interacció estètica entre cinema i música. L'òpera de Bacarisse es desenvolupa amb gran ofici en un llenguatge neoclàssic i politonal modern i arriscat. Gómez de la Serna va centrar la seva línia argumental en un conflicte de calat estètic que implicava al Charles Chaplin cineasta, de la mà del seu personatge, i el problema de la desaparició del cinema silent.&nbsp; Analitzar en profunditat les vessants estètiques de Charlot i la seva intensa relació amb el cinema suposa un fet fonamental per a la musicologia cinematogràfica atès que ambdós gèneres es situen en un espai comú tan important com inusitat i per això d'obligada visita.</p> Juan Francisco De Dios Hernández, Mª Ángeles Ferrer Forés ##submission.copyrightStatement## http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/2 dj, 20 des 2018 00:00:00 +0000 Herramientas 'software' para la interpretación musical http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/3 <p>El present text exposa un mètode d’anàlisi per a estudiar la flexibilitat rítmica en la interpretació musical, on es posa èmfasis en l’estudi de la micro-agògica. Amb l’ajuda del software lliure Sonic Visualiser, es presenta un exemple pràctic analitzant a un intèrpret de renom mundial com Pau Casals, i un dels seus enregistraments sonors més importants: les Suites per a violoncel sol de J.S. Bach. A les següents línies es presenten punts clau de l’anàlisi performatiu de la micro-agògica en la interpretació del Prélude BWV 1007, una obra idònia per a un estudi d’aquestes característiques per tenir una escriptura on impera la repetició de les semicorxeres en 651 de les 654 notes. S’analitzen cinc nivells tenint en compte l’estructura compositiva del Prélude, nivells que van des de la durada de cadascuna de les notes fins a la durada del compàs. Les petites diferències de temps que es produeixen entre les notes del mateix valor rítmic, són el pilar d’una estructura de rubato a diferents nivells que conformen el resultat sonor final d’aquesta interpretació magistral. En base als resultats, Casals respecta allò que està escrit al mateix temps que presenta una interpretació variada de la música de Bach.</p> Igor Saenz Abarzuza ##submission.copyrightStatement## http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/3 dj, 20 des 2018 10:04:00 +0000 La llegada de los primeros sistemas cinematográficos sonoros a España (1895-1929) http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/4 <p>Durant la darrera dècada del segle XIX, inventors i creadors com Thomas A. Edison o els germans Lumière treballaven àrduament amb la finalitat de fixar i reproduir el so i les imatges. Evidència d’això són els nombrosos invents que es van crear durant aquests anys, i que actualment es consideren els precursors del cinema, com ho van ser el Kinetòfon, el Vitascopi o el Cinematògraf. La majoria d’aquestes novetats tecnològiques eren presentades en exhibicions que generaven una gran expectativa, i atreien públic de totes les classes socials, que abarrotava les sales, teatres o hotels en els que es duien a terme. Així, el present treball realitza una revisió hemerogràfica de les publicacions sorgides en els diaris i revistes de l’Espanya del canvi de segle, per portar a terme un estudi de la recepció social que van tenir els primers equips cinematogràfics al país, que permeti, al mateix temps, entendre les funcions que complia la música en relació a la imatge en aquests invents, així com els procediments de sonorització dels primers equips cinematogràfics.</p> Lídia López Gómez ##submission.copyrightStatement## http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/4 dj, 20 des 2018 10:34:09 +0000 Hits de plástico http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/5 <p>El dinamisme de la societat contemporània revela l’emergència de col·lectius que reclamen una mirada que transcendeixi l’anàlisi evolutiva, educativa o folklòrica. Avui, gràcies a la combinació d’una perspectiva etnomusicològica ampla i a les noves mirades sorgides des dels estudis de gènere i les minories, podem observar els matisos de complexitat continguts dins del col·lectiu infantil. Però, qui són les i els tweens? Com són els productes musicals que consumeixen? &nbsp;Situats entre els 9 i 13 anys els i les tweens posseeixen certes característiques evolutives i psicològiques que configuren uns hàbits de consum musical particulars diferents als de la resta de nadiues i nadius digitals. Des de la nostra perspectiva, aquests hàbits tenen una estreta relació amb les característiques sonores, de producció i de distribució dels objectes consumits els quals tenen una vida útil limitada per la seva funcionalitat. Emmarcat en un projecte que aborda els hàbits de consum del col·lectiu en el nostre territori, el present article proposa una anàlisi inicial sobre les característiques d’alguns productes de consum musical tween. D’aquesta manera busca complementar els estudis de Tyler Bickford (2008, 2012 i 2014) sobre la identitat i els hàbits de consum musical dels i les tweens,&nbsp; aportant una nova perspectiva que contempli tant l’aspecte sonor com el nou context de la web 3.0.</p> Mauricio Rey Garegnani ##submission.copyrightStatement## http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/5 dj, 20 des 2018 10:32:44 +0000 La figura del ingeniero de sonido en la industria cinematográfica http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/6 <p>L’origen de la figura de l’enginyer de so no ha estat gairebé abordat historiogràficament. La investigació pretén centrar el focus en els orígens d’aquest perfil professional com a agent protagonista dins d’un espai de treball especialitzat que adopta diferents formats: estudi de rodatge, estudi de postproducció o doblatge. La inquietud per aportar un so sincronitzat a la imatge es remunta als propis orígens del cinema, i caracteritza la història de molts inventors els projectes dels quals es van truncar davant la dificultat que suposava la seva comercialització. La incursió del so dins de la producció del film obliga als estudis de rodatge a adaptar-se acústicament i tecnològica, i comporta l’aparició del departament sonor i els primers referents tècnics. Serà durant aquest període quan apareguin els primers noms relacionats amb l’especialista tècnic en so, com José María de Guillén-García, Ricardo María de Urgoiti, Adolfo de la Riva, Rosendo Piquer, Federico Gomis o León Lucas de la Peña. L’enginyer de so durant aquest primer període de cine paleosonor es caracteritzarà per tenir un perfil científic més que artístic i una gran versatilitat per a canviar de mitjà, principalment del radiofònic al cinematogràfic.</p> Marco Antonio Juan de Dios Cuartas ##submission.copyrightStatement## http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/6 dj, 20 des 2018 10:53:16 +0000 Una apología sinfónica del horror http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/7 <p>Qui pot matar a un nen? (Narciso Ibáñez Serrador, 1976) ha ocupat un lloc destacat dins del terror cinematogràfic a Espanya degut en gran mesura al diàleg amb el context de realització i a la seva continua reevaluació comparativa respecte la producció contemporània del gènere. L’atenció crítica que se li ha concedit a la pel·lícula ha tractat qüestions històriques i interpretatives, però ha eludit com instrument de la seva anàlisi el seu component musical i sonor. El present article ofereix una lectura del film des de la perspectiva de la banda sonora, realitzant un recorregut inicial per les seves característiques generals per a incidir finalment en el detall particular dels dos principals temes musicals. L’anàlisi realitzada permet incorporar noves dades estètiques i historiogràfiques, així com subratllar aspectes essencials de coordinació narrativa i de caracterització de les faccions protagonistes del film, els nens i els adults.</p> Marcos Sapró Babiloni ##submission.copyrightStatement## http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/7 dj, 20 des 2018 11:03:34 +0000