No 2 (2019): Noves escoltes, noves narratives

El Número 2 del Journal of Sound, Silence, Image and Technology (JoSSIT) centra el seu focus d'interès en les noves formes d'escolta i en les noves narratives sorgides de la mediació tecnològica, tant pel que fa a l’ús i la recepció musical com a les noves formes d’abordar la seva anàlisi des de l’acadèmia. Partint  d’aquesta perspectiva, el present recull ofereix una mirada des de la qual la teoria del so i la música en l’audiovisual entra en contacte amb les emergents teories sobre el discurs sonor i la producció en el pop, alhora que connecta les nocions d’escolta mediada tecnològicament amb tesis i models analítics propis de l’etnomusicologia.

A “Symphony of Noises: Revisiting Oskar Sala’s ‘Geräuschmontage’ for Alfred Hitchcock’s ‘The Birds’ (1963)”, Julin Lee presenta una interessant anàlisi al voltant d’aquesta banda sonora tan poc convencional i ho fa valent-se d’un aparell teòric on els sound studies i les teories sobre el paper del so i la música cinematogràfica es mesclen amb conceptes sobre organologia del sintetitzador i amb l’ús de sonogrames.

Silvia Segura, per la seva part, ens presenta una reflexió sobre la nostàlgia i el so del pop dels anys vuitanta en un interessant article des d’on recull les més recents teories sobre el discurs sonor de la música popular i les eines de producció sonora.  Amb el títol “Nostalgia ON: Sonidos evocadores del 'Zeitgeist' de los ochenta”, l’autora elabora un marc teòric que s'inicia amb la reflexió sobre la composició sonora del pop, passant per consideracions sobre mediació tecnològica i situant-se finalment a l'entorn de la construcció del ‘so retro’. 

“Jamming Giant Women: Narration through Song in Steven Universe” d’Andrea Meseguer i Margarita Fernández de Sevilla, analitza les diferents funcions que exerceixen les cançons en el desenvolupament narratiu a Steven Universe, una sèrie de televisió de dibuixos animats creada per Rebecca Sugar.

Guylaine Gueraud-Pinet se centra en la integració de música preexistent en programes de no ficció a la televisió francesa. El seu article presenta un enfocament informatiu i comunicatiu i una perspectiva creuada entre l’economia socioeconòmica i la semiòtica per tal de reflexionar sobre les relacions entre música i medi televisiu.

A “Musical travelling: Escolta musical mediada al transport públic” Marc Mariner ens proposa una fusió de perspectives entre l’etnomusicologia i els sound studies des de la qual abordar el tema de la generació simbòlica d’espais privats al transport públic per mitjà dels dispositius d’escolta individualitzada.

Finalment, Ana Sedeño reflexiona sobre una modalitat mediàtica de recent consolidació a la xarxa: l'àlbum visual, analitzant-lo com a recurs que permet als artistes i bandes crear conceptes oberts i narratives laxes, en el que ella defineix com parafonografíes, metanarratives i storyworlds al voltant de les quals els artistes ens mostren les seves propostes artístiques.

Es tracta, per tant, d’un número amb una certa orientació multidisciplinària que respon a una necessitat imperant del nostre present acadèmic: solidificar lligams els entre perspectives, enfocaments i metodologies que –­provinents d’àmbits diferents­– resulten absolutament complementaries per a aquestes noves aproximacions al fet musical en el vast panorama de l’audiovisual.

Esperem que el gaudiu,

El Comitè Editorial