Arxius

  • Trànsits sonors
    No 1 (2018)

    L'edició es proposa reflexionar sobre els moments de trànsit a l’audiovisual. És en aquest moment clau de transformació, on allò nou no acaba de trobar la seva forma i allò vell ja no s’adequa a l’expectativa social, que els llenguatges sonors i visuals es renoven i els experiments revelen noves vies d’expressió. Durant aquests trànsits es produeixen canvis en l’economia del mitjà, en la tecnologia, en la seva implantació, en els modes de representació i en l’imaginari, en la producció audiovisual, en les audiències i la seva forma de recepció, en les estructures narratives, en la teorització dels fenòmens audiovisuals i en l’estètica dels mateixos.

     A cada moment de trànsit es revela necessària una perspectiva interdisciplinària que permeti comprendre l’abast de la transformació; a la vegada que és suggerent el fet de poder observar junts, en una constel·lació, tots aquests moments de canvi. És por això que ens proposem atendre aquests processos de transformació del llenguatge audiovisual en diferents instants de la història, amb especial èmfasis a la seva dimensió sonora.

  • Noves escoltes, noves narratives
    No 2 (2019)

    El Número 2 del Journal of Sound, Silence, Image and Technology (JoSSIT) centra el seu focus d'interès en les noves formes d'escolta i en les noves narratives sorgides de la mediació tecnològica, tant pel que fa a l’ús i la recepció musical com a les noves formes d’abordar la seva anàlisi des de l’acadèmia. Partint  d’aquesta perspectiva, el present recull ofereix una mirada des de la qual la teoria del so i la música en l’audiovisual entra en contacte amb les emergents teories sobre el discurs sonor i la producció en el pop, alhora que connecta les nocions d’escolta mediada tecnològicament amb tesis i models analítics propis de l’etnomusicologia.

    A “Symphony of Noises: Revisiting Oskar Sala’s ‘Geräuschmontage’ for Alfred Hitchcock’s ‘The Birds (1963)”, Julin Lee presenta una interessant anàlisi al voltant d’aquesta banda sonora tan poc convencional i ho fa valent-se d’un aparell teòric on els sound studies i les teories sobre el paper del so i la música cinematogràfica es mesclen amb conceptes sobre organologia del sintetitzador i amb l’ús de sonogrames.

    Silvia Segura, per la seva part, ens presenta una reflexió sobre la nostàlgia i el so del pop dels anys vuitanta en un interessant article des d’on recull les més recents teories sobre el discurs sonor de la música popular i les eines de producció sonora.  Amb el títol “Nostalgia ON: Sonidos evocadores del 'Zeitgeist' de los ochenta”, l’autora elabora un marc teòric que s'inicia amb la reflexió sobre la composició sonora del pop, passant per consideracions sobre mediació tecnològica i situant-se finalment a l'entorn de la construcció del ‘so retro’. 

    “Jamming Giant Women: Narration through Song in Steven Universe” d’Andrea Meseguer i Margarita Fernández de Sevilla, analitza les diferents funcions que exerceixen les cançons en el desenvolupament narratiu a Steven Universe, una sèrie de televisió de dibuixos animats creada per Rebecca Sugar.

    Guylaine Gueraud-Pinet se centra en la integració de música preexistent en programes de no ficció a la televisió francesa. El seu article presenta un enfocament informatiu i comunicatiu i una perspectiva creuada entre l’economia socioeconòmica i la semiòtica per tal de reflexionar sobre les relacions entre música i medi televisiu.

    A “Musical travelling: Escolta musical mediada al transport públic” Marc Mariner ens proposa una fusió de perspectives entre l’etnomusicologia i els sound studies des de la qual abordar el tema de la generació simbòlica d’espais privats al transport públic per mitjà dels dispositius d’escolta individualitzada.

    Finalment, Ana Sedeño reflexiona sobre una modalitat mediàtica de recent consolidació a la xarxa: l'àlbum visual, analitzant-lo com a recurs que permet als artistes i bandes crear conceptes oberts i narratives laxes, en el que ella defineix com parafonografíes, metanarratives i storyworlds al voltant de les quals els artistes ens mostren les seves propostes artístiques.

    Es tracta, per tant, d’un número amb una certa orientació multidisciplinària que respon a una necessitat imperant del nostre present acadèmic: solidificar lligams els entre perspectives, enfocaments i metodologies que –­provinents d’àmbits diferents­– resulten absolutament complementaries per a aquestes noves aproximacions al fet musical en el vast panorama de l’audiovisual.

    Esperem que el gaudiu,

    El Comitè Editorial

  • 'Press start' So i música als videojocs
    No 3 (2020)

    Els estudis sobre l'audiovisual s'han anat consolidant al llarg de les darreres dècades i es pot afirmar que en aquest temps s'han fet el seu merescut lloc a la musicologia acadèmica. Malgrat això, dins dels estudis audiovisuals, els videojocs segueixen sent avui en dia un dels temes menys tractats, en part pels reptes i dificultats metodològiques que comporta el seu estudi.

    Per aquest motiu, plantegem aquest tercer número de la revista des de la necessitat de posar en valor i donar reconeixement als estudis sobre la música, so i silenci als videojocs. El títol d'aquest monogràfic, 'Press Start', a més d'una clara referència a la pantalla d'espera dels jocs, pretén ser una metàfora d'allò que s'espera de la disciplina al país. Per primera vegada a Espanya trobem una publicació monogràfica que tracta la temàtica de la música als videojocs de forma exclussiva, amb rigor acadèmic, i que proporcionarà noves perspectives tant pel lector aficionat com per l'investigador que cerqui aprofundir en el tema.