Quatre passes cap a les paraules del silenci en el cinema

Resum

Quan s'indaga sobre el silenci, es descobreix que s'està emplaçant a relacionar-lo, de manera unívoca, amb una falta o una absència de parla, de so o d'escriptura. L'esmentat emplaçament concerneix un determinat imaginari que imposa pensar-ho i allotjar-ho en una enunciació descriptiva de carència i d'absència. Si la teoria cinematogràfica ha pensat el silenci en el cinema, ha recollit, primordialment, l'esmentada narrativitat per a conceptualitzar-lo. Aquí es determina fer una passa i reconsiderar ho pensat, proporcionant al silenci una envoltura dissemblant a la practicada fins ara. Si partim de que tot el que les persones fem s'edifica en contextos i de que el cinematògraf transcorre en la seva acció "escoltavisible", és llavors quan una pregunta inquietant es proposa: S'escolta el silenci en el cinema? Aquest article posa de manifest com el cinema ha representat el silenci amb les seves paraules, aquelles que comunment s'afirma que al silenci manquen. És en l'assaig cinematogràfic on la representacio del silenci ha trobat la seva parla a través de les paraules que transcorren. El procedir assagístic dels cineastes ha posat en escena la representació de les paraules que pertanyen al silenci, donant cos escoltable als seus pensaments, al seu idear, mitjançant la seva veu.