Aquesta és una versió antiga publicada el 22-12-2021. Llegiu la versió més recent.

Quatre passes cap a les paraules del silenci en el cinema

Autors/ores

  • Carlota Frisón Fernández

Paraules clau:

silenci, acció, escoltavisible, veu en silenci, film-assaig

Resum

Quan s'indaga sobre el silenci, es descobreix que s'està emplaçant a relacionar-lo, de manera unívoca, amb una falta o una absència de parla, de so o d'escriptura. L'esmentat emplaçament concerneix un determinat imaginari que imposa pensar-ho i allotjar-ho en una enunciació descriptiva de carència i d'absència. Si la teoria cinematogràfica ha pensat el silenci en el cinema, ha recollit, primordialment, l'esmentada narrativitat per a conceptualitzar-lo. Aquí es determina fer una passa i reconsiderar ho pensat, proporcionant al silenci una envoltura dissemblant a la practicada fins ara. Si partim de que tot el que les persones fem s'edifica en contextos i de que el cinematògraf transcorre en la seva acció "escoltavisible", és llavors quan una pregunta inquietant es proposa: S'escolta el silenci en el cinema? Aquest article posa de manifest com el cinema ha representat el silenci amb les seves paraules, aquelles que comunment s'afirma que al silenci manquen. És en l'assaig cinematogràfic on la representacio del silenci ha trobat la seva parla a través de les paraules que transcorren. El procedir assagístic dels cineastes ha posat en escena la representació de les paraules que pertanyen al silenci, donant cos escoltable als seus pensaments, al seu idear, mitjançant la seva veu. 

Publicades

22-12-2021

Versions

Com citar

Frisón Fernández, C. (2021). Quatre passes cap a les paraules del silenci en el cinema. Journal of Sound, Silence, Image and Technology, (4), 65–81. Retrieved from http://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/32