El silenci és un so?

Deu principis per a una teoria expressiva del silenci

Resum

Aquest article revisa les principals tendències teòriques i empíriques en les quals s'ha recolzat la investigació sobre el silenci, amb l'objectiu de localitzar i articular entre si aquells conceptes que s'han considerat orientadors i útils per a desplegar una revisió de l'objecte d'estudi "silenci", sistèmica i transdisciplinar. 

L'estudi es desenvolupa encarant el silenci com un objecte de caràcter fenomenològic desencadenat pel sentit de l'audició, el caràcter expressiu del qual sobrepassa àmpliament l'univers sensorial d'allò sonor, i té la voluntat d'obtenir conclusions vàlides per a qualsevol dels llenguatges i els sistemes expressius que l'incorporen.

Amb l'objectiu de localitzar i recollir les aportacions, els elements essencials i, també, els buits teòrics que poden constituir les bases d'una teoria expressiva del silenci, al llarg del text es desenvolupa la revisió dels coneixements sobre el silenci agrupant-los en set grans corrents d'investigació: la filosofia i l'art, la bioacústica, la psicoacústica, la teoria de la forma, la musicologia, la semiòtica i la lingüística pragmàtica, prenent la funció comunicativa com a eix vertebrador.

En últim lloc, l'article aporta en les seves conclusions la proposta de 10 principis per al desenvolupament i la contrastació empírica d'una teoria expresiva del silenci.