Aquesta és una versió antiga publicada el 22-12-2021. Llegiu la versió més recent.

El silenci i la narració fotogràfica

Autors/ores

  • José Luis Terrón Blanco

Paraules clau:

silenci, fotografia, significació, narració

Resum

El present escrit és un assaig l'objecte del qual és el silenci en la narració fotogràfica. Per a la seva realització hem revisat textos que parlessin d'ell, però donada la seva escassetat, hem hagut de recolzar-nos en altres que tracten sobre la imatge. Comencem caracteritzant el silenci com a element de la fotografia i distingim entre fer silenci, silenciat/silenciada i silenci. Aquest darrer pot aparèixer com a fotografies que ens reclamen silenci, les fotografies capaces d'irradiar quietud i calma i que assimilem a silenci, les fotografies que empren metàfores per a representar el silenci i, en darrer terme, les fotografies que incorporen silencis. Subratllem que el silenci és capaç de significar i que el seu sentit es dona en la contextualització i en l'ús. Un silenci que pot informar i no tan sols ser un element expressiu. Per a desenvolupar aquestes idees analitzem vàries fotografies i deparem en els seus possibles silencis, els quals són, al moment en que s'interrelacionen amb altres elements de la imatge conformant una unitat, la mateixa fotografia. Per a aquest anàlisi i degut a l'absència de textos que ho facin específicament sobre aquest objecte d'estudi, emprem per analogia la pintura xinesa clàssica. El text ha de llegir-se com una aproximació a un objecte d'estudi que a dia d'avui ha merescut poca atenció. 

Publicades

22-12-2021

Versions

Com citar

Terrón Blanco, J. L. (2021). El silenci i la narració fotogràfica. Journal of Sound, Silence, Image and Technology, (4), 41–64. Retrieved from https://jossit.tecnocampus.cat/index.php/jossit/article/view/31