La figura del ingeniero de sonido en la industria cinematográfica

Referentes técnicos en el origen del cine sonoro español

Resum

L’origen de la figura de l’enginyer de so no ha estat gairebé abordat historiogràficament. La investigació pretén centrar el focus en els orígens d’aquest perfil professional com a agent protagonista dins d’un espai de treball especialitzat que adopta diferents formats: estudi de rodatge, estudi de postproducció o doblatge. La inquietud per aportar un so sincronitzat a la imatge es remunta als propis orígens del cinema, i caracteritza la història de molts inventors els projectes dels quals es van truncar davant la dificultat que suposava la seva comercialització. La incursió del so dins de la producció del film obliga als estudis de rodatge a adaptar-se acústicament i tecnològica, i comporta l’aparició del departament sonor i els primers referents tècnics. Serà durant aquest període quan apareguin els primers noms relacionats amb l’especialista tècnic en so, com José María de Guillén-García, Ricardo María de Urgoiti, Adolfo de la Riva, Rosendo Piquer, Federico Gomis o León Lucas de la Peña. L’enginyer de so durant aquest primer període de cine paleosonor es caracteritzarà per tenir un perfil científic més que artístic i una gran versatilitat per a canviar de mitjà, principalment del radiofònic al cinematogràfic.